Opinió

L’ànec

Ja fa dies que tenim un ànec davant de casa nostra. Concretament viu en una petita platja, amb les roques adients, on es banya força gent. També hi passen moltes persones caminant. D’entrada és curiosa la reacció que fem tots plegats quan veiem aquesta au tan tranquil·la en un lloc que aparentment és per als sapiens! La seva tècnica és molt senzilla. Si algú li vol donar menjar, no té cap problema per acostar-s’hi i picar tot allò que li regalen, però quan algú el vol agafar o tocar, llavors vola més ràpid que el vent! No falten les milers de fotos que li fan. Fins i tot és curiosa la relació amb alguns gossos. És evident que als animals de companyia els encanta perseguir “el nostre personatge”, però lluny d’espantar-se, neda mantenint el seu espai i quan estan a punt d’atrapar-lo, vola mar endins. Però el curiós és que, al cap de poca estona, torna a venir a veure aquell gos que finalment hi juga però mai –de moment– és caçat. Escric això per expressar que, en general, molta gent ens estimem els animals, i que sense ells la vida seria molt diferent.

Llançà (Alt Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.