‘Arrastões’ i oportunitats perdudes

Fa uns dies es va clausurar L’Alternativa, festival amb què vaig tenir la sort de col·laborar fa anys. Aquests dies he recordat una conversa entre cineastes de l’Amèrica del Sud de l’edició del 2007. Algú va començar a parlar dels arrastões: a platges de grans ciutats brasileres, irromp un grup enorme de sovint només nens corrent desesperats i que s’enduen en pocs segons tot el que poden: joies, bosses… I desapareixen. Un director mexicà va dir mig de broma que aquest fenomen també passava al seu país; uns senyors de coll blanc començaven pel nord i ho arrasaven tot. Un argentí va constatar que, de fet, això també ho feien els soldats americans, que començaven per un extrem del planeta i… No puc evitar la sensació que amb el pacte actual dels pressupostos s’ha trencat quelcom més que la unitat, s’ha perdut l’oportunitat de defensar el territori dels Pirineus als camps del sud, passant per les llacunes del Prat; de bastir un mur de contenció per evitar un arrastão de coll blanc que comprometi encara més el futur de les noves generacions.