Opinió

Cultura de la cancel·lació

Que certa progressia actual, que per diferenciar-se de la dreta a penes tingui avui altra cosa a oferir que no vagi més enllà de les habituals batalles culturals o de gènere, pugui arribar a cansar, pot passar.

Que des de la televisió pública es pretengui fer una mena d’adoctrinament ideològic dels pares, dient-los quina classe de llibres han de donar als seus fills, sotmetent la infantesa a l’escrutini dels prejudicis ideològics d’uns quants, amb la creació de nous índexs de llibres prohibits a on van a parar coneguts contes de tota la vida, susceptibles avui d’amagar no se sap quina sort de violències de gènere, ja no resulta, però, admissible. I testifica la deriva a què s’ha arribat avui amb la qüestió de les anomenades guerres culturals, la darrera de les modes vingudes de l’altra banda de l’Atlàntic, amb la cultura dita de la cancel·lació al capdavant.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.