Què és ser independentista avui en dia?

En el dia d’avui, en una societat democràtica, l’independentisme només pot ser una opció democràtica des de l’interès de millorar la pròpia vida i les dels nostres conciutadans. Qui ho vulgui veure com una amenaça, que s’ho faci mirar. Veiem (i no cal ser gaire intel·ligent per adonar-se’n) que aquesta possibilitat posa molt nerviosos els qui s’hi oposen frontalment, però ho fan des d’una visió molt primària. Tenen por d’admetre que hi ha un problema estructural i són incapaços de proposar solucions efectives per no perdre-hi alguna cosa. Perquè no tenen arguments per rebatre-ho. Així, des del raonament no podem fer res, ja que estan obstinats amb la seva visió romàntica i retrògrada d’estat medieval, i amb aquesta mentalitat tan tancada no hi pot haver obertura possible. Però ni és una imatge bucòlica ni s’ajusta a la realitat d’avui. Tots els problemes tenen solució (menys la mort). Cal tenir els ulls oberts i estudiar bé totes les opcions, però estan tan obstinats que ni que hi sortissin guanyant claudicarien. Fins ara, la resposta que hem obtingut només ha fet créixer aquest anhel en la població, per considerar-los no aptes per raonar i entendre’s. I així, què hem de fer? Hem vist que des de la política no en traurem cap solució, des de l’exterior, tampoc, ja que els altres països tampoc volen problemes (cadascú té els seus). Així, doncs, fins que no canviï el panorama parlamentari de soca-rel, o hi hagi morts pel mig, continuarem sent una regió a espoliar de Espanya i per Espanya.