Negociació?

Hi ha la intenció d’arribar a un acord per part del govern i del nacionalisme espanyols amb el govern i el nacionalisme catalans? Pot haver-hi un diàleg entre les dues parts. Però el govern i el nacionalisme espanyols diuen que aquest ha de ser entre catalans (!?). Es veu que no hi ha cap problema entre els dos governs i nacionalismes. Tampoc hi va haver una policia nacional espanyola que va venir a donar cops de porra i a impedir que votéssim? I no va existir un 155 del govern d’Espanya, ni el PSOE-PSC va donar suport a suspendre el govern elegit pel poble català? De veritat que alguns creuen que la negociació –quan no hi ha cap substància– és més satisfactòria que una alternativa unilateral? Alguns s’excusen per no fer la unilateralitat dient que els altres tenen la força. Però diuen que nosaltres tenim la legitimitat. Nosaltres ho vam fer amb democràcia. I ells van aplicar la força de la violència, de la llei i la justícia espanyoles, i diuen que és la seva legitimitat. Però no és democràcia perquè no deixen que el poble català decideixi sobre l’autodeterminació. Es veu que no som un poble o nació, com també es veu que el català no és cap llengua. Si existeixen converses i intercanvi d’idees, hi pot haver diàleg. Però no negociació, perquè uns no volen arribar a cap acord en segons què. Tenen la força d’un estat i els mitjans per imposar-la. Els nostres, si negocien alguna cosa, el resultat serà la plena rendició i, possiblement, l’adeu a la nació catalana.