El TJUE obre la porta a definir els catalans com a minoria nacional amenaçada

La resposta del TJUE ha estat un gran èxit de l’exili. S’hi estipula que Espanya pot emetre euroordres i Bèlgica, en una situació de normalitat, les ha d’acceptar, però ha estipulat clarament que, encara que la justícia espanyola no tingui una fallada sistèmica generalitzada (com ara Hongria, Polònia i Romania), sí que pot tenir una fallada sistèmica pel fet que Lluís Puig pertany a un grup objectivament identificable format pel dels catalans independentistes. La futura sentència del TEDH d’Estrasburg podria, a partir de la present sentència, certificar que els catalans som una minoria nacional que no tenim judicis justos a Espanya: amb sentències de presó a nou persones, amb la repressió de 4.200 persones (700 amb causa judicial oberta), amb l’espionatge il·legal amb Pegasus, amb la infiltració de policies dins de moviments socials... Al final, perquè la minoria nacional catalana pugui mantenir la seva identitat, la seva integritat lingüística, cultural i social i que se li reconegui el ple dret de governar-se segons la seva manera de concebre el joc democràtic (que és diferent de la manera d’Espanya), la solució serà l’autodeterminació i la creació d’un nou estat pels catalans.