El mòbil el fa addicte

Ho he vist més d’una vegada: hi ha els nens pesadets i donen la llauna, i, el pare o la mare, els donen el mòbil per a la seva distracció. El que s’ha fet tota la vida és que el nen es busqui els seus entreteniments, amb els jocs que té guardats, amb les coses que descobreix a la natura. Això, al nen, el fa creatiu. El mòbil el fa addicte, enganxat a una cosa que, tard o d’hora, li pot fer força mal, perquè les immoralitats que poden descobrir, sense tenir cap mala intenció, són molt greus i nombroses.

A quina edat se li pot deixar el mòbil? Que un nen pugui dedicar una estoneta a una pel·lícula al mòbil del seu pare no té cap més problema, sempre que sigui molt de tant en tant. Que l’adolescent pugui comunicar-se amb els amics amb el mòbil podem dir que pot ser molt important, però no es pot admetre que el noi o la noia se’n vagin a la seva habitació i passin hores amb el mòbil.

D’experiència ja n’hi ha moltíssima. No ens hem de llepar el dit. Fins i tot força universitaris són capaços, avui dia, de reconèixer el mal que els va fer el mòbil. Sembla terrible que encara hi hagi pares tan al núvol que no s’adonin del mal que fan als seus fills.