Costa de creure

Un que com aquell qui diu no es perd ni un Telenotícies no pot arribar a entendre que no es facin ressò del que fa pocs dies denunciava un mitjà català: la despesa de 3,9 milions del Parlament de Catalunya en premis a la jubilació d’alguns dels seus treballadors. I, a més, alguns d’aquests havien cobrat un any sense treballar i a més havien rebut l’esmentat premi, que podia arribar a una paga de 100.000 euros. O sia, 100.000 euros que reps, no pas de salaris o “d’alguna cosa que et deuen”, no: d’un regal de l’erari públic: “Senyor/a tal: Aquí té 100.000 euros!” I qui va aprovar això? Doncs el mitjà citat esmenta pràcticament tots els partits del Parlament. I cap, pel que sembla, ho troba qüestionable.

Un amic meu, d’aquells que se’n diu de “ferro picat”, em sol dir que que hàgim d’“abaixar el cap” per com ha derivat el procés cap a la independència, encara, però per mala gestió pública, i ja no parlem del que podria ser “una malversació de cabals públics”, això ja no.

Catalunya, país d’Europa? Vigilem que tot just entrar no ens obrin ja un expedient... a una institució com al Parlament. No és qualsevol institució.