El Prat, seguim...

Estic d’acord amb el que publica en David Brugué el 16 d’aquest febrer en aquest mitjà titulat “Fer volar (coloms)” sobre la pista “marítima” al Prat. Respecto el fet que sigui una “idea” d’un grup de personatges que, segurament, en saben més que jo, però em falta poder contrastar aquesta “idea” amb alguna altra com sigui aprofitar l’aeroport de Girona i el de Reus. Si es tracta d’una pista per a vols transoceànics caldria tenir dades sobre: 1) Previsió de passatgers d’arribades i sortides. 2) Coneixement estadístic del nombre d’aquests que ha de fer trànsit amb altres vols. 3) Estadística dels passatgers que restaran a Barcelona o a altres indrets de Catalunya. 4) Dades sobre el temps de permanència a l’aeroport de Barcelona per acollir els passatgers de sortides i d’arribades. 5) Pressupost per adaptar les pistes de Girona i Reus a vols transoceànics. 6) Pressupost de fer arribar ja d’una vegada els trens d’alta velocitat a Vilobí i a Reus. 7) Valoració del temps i cost per als viatgers pels trajectes d’AVE a Girona i Reus. Amb aquestes dades es podria fer una comparació i determinar si cal gastar els 3.000 M€ per fer la pista sobre el mar o poder “arreglar” quasi definitivament el dèficit de la sanitat pública a Catalunya. Potser seria més beneficiós per a nosaltres i els viatgers no tindrien cap mena de problema afegit pel fet d’anar o venir a Girona o Reus. Suposo que els barcelonins no hi posarien cap inconvenient. És una “idea”.