Ara fa un any

Sí, ara fa un any de l’esclat cruel de la guerra a Ucraïna. I ara farà un mes aproximadament del terratrèmol de Turquia i Síria. De cop, ens apareixen unes imatges monstruoses de les destrosses que ha fet el terratrèmol, un fet diria que “natural”, ja que tots sabem que per allà hi ha unes falles que tard o d’hora es bellugaran i causaran aquestes imatges i penúries humanes. El que costa d’entendre és com un ésser humà (per dir-ho suaument) ha provocat una invasió en una terra que ja no és seva. No entraré a discutir els drets humans dels territoris perquè forma part del món i mai seran ben acceptats per a tothom. Però sí que vull denunciar el fàstic que em fa veure la destrucció humana per obtenir una terra que ja no li pertany. Si volem viure així, el mapa mundial hauria de refer-se totalment. Amèrica, sense la invasió europea..., ara seria ben diferent, oi? Crec que ens cal deixar la distribució terrenal i pensar més en el despertar de la creativitat que posseeix qualsevol ésser humà. La resta, per a mi, és una manipulació economicomilitar de destrucció i recuperació material que em produeix vòmit!