Espanya, en caiguda lliure

Amb l’aprovació de la llei de l’avortament i de la llei trans ha començat el deteriorament de la nostra societat, que s’anava mantenint en un difícil equilibri inestable, que presagiava el pitjor i que tristament ha succeït. Quan es prohibeix vendre alcohol a menors de divuit anys, i no se li permet votar fins a aquesta edat, i per contra poden avortar (sinònim d’assassinar) amb setze anys, estem vivint una esquizofrènia política de fatals conseqüències. Perquè és sabut de tots i confirmat per professionals mèdics que avortar i canviar de sexe en adolescents de dotze anys, sense tenir una maduresa necessària per prendre aquest tipus de decisions, ambdós fets porten seqüeles irreversibles. S’exigeix l’autorització dels pares perquè els nens vagin d’excursió als col·legis però no és necessari per avortar o canviar de gènere, com si aquestes qüestions fossin intranscendents. Quan altres països ja estan tractant de fer marxa enrere advertint la importància de tot això, el govern d’Espanya celebra amb exultant eufòria que ens estiguem ficant en un túnel. Es nega la llibertat als metges d’advertir sobre els pros i contres d’aquests temes que aquestes aberracions jurídiques defensen. Tot un contrasentit molt perillós pels danys irreparables que comporta.