Roben bicis, i roben, i tornen a robar...

Probablement la persona destinatària mai llegirà aquestes lletres i passarà l’incident com “un més”, en aquesta onada de robatoris de bicicletes que s’està produint a Girona i en altres ciutats de Catalunya. Un fet que provoca notable frustració en ciutadans com jo, que veuen com les seves i les dels seus veïns són sostretes amb total impunitat i llibertat. Volem i lluitem avui dia per una ciutat saludable. S’estan condicionant els carrers per facilitar la circulació de vehicles d’aquestes característiques, s’està augmentant les zones d’aparcament, promovent la Girocleta i moltes altres iniciatives que aplaudeixo i a les quals dono el meu suport amb fermesa. Però després ens enfrontem a la crua realitat: una ciutat on no pots deixar la teva bicicleta al carrer (convenientment protegida), per la por que al cap de pocs minuts canviï de mans i no la tornis a veure. Encara més preocupant és quan el robatori es produeix a la teva propietat (com ha estat el meu cas). Quan entren al teu garatge, pis o casa sense por de ser descoberts, i marxen carregats amb els teus somnis. Alguna cosa cal fer, això és segur, perquè si volem tenir una ciutat saludable i una població sana, necessitem tenir, tots i cadascun dels usuaris de bicicleta, la seguretat que almenys podem gaudir d’aquest esport sense la por que et torni a passar de nou.