Cadena perpètua

Soc víctima d’un assetjament silenciós perpetuat en el temps. Anterior a mi hi ha hagut altres víctimes, però l’historial es manté intacte, lluent, i no queda prova de tot el que passa en aquesta casa. Un maltractament en tota regla amb què, a través de la perversió, trenquen l’interès de persones entusiastes per la seva professió. Manipulació silenciada, fauna engabiada dins la seva parcel·la d’or, intocable i immòbil, fins a l’últim dels seus dies de la trajectòria laboral que queda per recórrer. Què pot més que això? És més fàcil callar, encara que en aquest bagatge es trastoquin algunes comptades persones, en cap cas miserables. Efecte de pastilla efervescent, persistent, tímidament visible però que acaba en res. Mal gust sense rastre, tortura sense sang. I què se’n diu dels professionals que acaben angoixats, del crit que aquests fan sense retorn i sense dret a ressò? Al cap i a la fi, aquesta és la professó que es pateix a títol individual i l’efecte col·lectiu sempre queda diluït. I és així com es continua permetent el mobbing laboral.