Llatinoamèrica amb Julian Assange

Julian Assange, fundador de Wikileaks, està detingut a la presó d’alta seguretat de Belmarsh, al Regne Unit, per una petició d’extradició que van presentar els EUA, per haver publicat documents als quals va tenir accés. Està acusat de divulgar documents secrets, que entre altres coses informaven de possibles crims de guerra que va cometre l’exèrcit dels EUA. El que va fer Assange és la feina habitual dels periodistes de recerca i no s’hauria de castigar. La persecució d’Assange és un gravíssim atac a la llibertat d’expressió.

A Llatinoamèrica, amb l’arribada de l’esquerra al poder, diversos caps d’estat han vist que l’imperi més poderós que ha existit a la història podia ser desafiat i han demanat l’alliberament d’Assange: Xiomara Castro (Hondures), Manuel López Obrador (Mèxic), Daniel Ortega (Nicaragua), Miguel Díaz-Canel (Cuba), Nicolás Maduro (Veneçuela), Gustavo Petro (Colòmbia), Luis Arce (Bolívia), Alberto Fernández (Argentina) i Luiz Inácio Lula da Silva (Brasil).

Aquest últim acaba de proposar que concedeixin a Assange el premi Nobel, per haver destapat els tripijocs de la CIA. D’altra banda, el president mexicà ha proposat donar-li “protecció i asil”. Altres polítics destacats que ja no són en actiu, com ara Fidel Castro, Rafael Correa i Hugo Chávez, en el seu moment també es van adherir a aquesta causa. Una vegada més sento una gran admiració per les lliçons de democràcia i solidaritat internacional dels països empobrits i colonitzats que volen restar lluny de l’agressió imperialista.