El nostre futur en un examen?

Cada vegada, s’acosta més aquesta setmana que tots els estudiants de 2n de batxillerat temen. Els exàmens d’accés a la universitat provoquen a molts alumnes grans situacions d’estrès i ansietat. Des de petits, ens pressionen perquè seguim un camí en què sembla que si no ets el millor no vals per a res. La nota de tall ho és tot per determinar quin grau universitari estudiarem i, per tant, quin serà el nostre futur. Crec que s’ha normalitzat l’ansietat provocada pel sistema educatiu sense que ningú no prengui mesures ni se’n parli. Em pregunto per què no s’ofereixen eines per saber gestionar la pressió que ens provoquen els exàmens com ara la selectivitat? No hem hagut ja de patir les hores sense dormir, els treballs interminables o els apunts indesxifrables? Com a alumna de 2n, no sé el que m’espera, si, finalment, podré arribar als meus objectius, a la carrera que vull, després de tant d’esforç. En general, els alumnes que ens trobem en aquesta situació som molt exigents amb els resultats acadèmics, i la pressió que ens fa sentir aquest curs a molts ens crea una inestabilitat emocional. La meva pregunta és: després d’un centenar d’exàmens, cal tornar a fer passar els estudiants l’angoixa de trobar-se sols davant d’un paper en blanc que determinarà el seu futur?