Els llops del carrer

L’estiu passat, mentre anava pel carrer, davant meu hi caminava una parella. Ell, amb uns pantalons curts fins al genoll; ella, amb la cuixa pràcticament al descobert. No eren pas els únics, però m’hi vaig fixar perquè acabava de llegir un al·legat sobre el masclisme. Com que vaig descartar que ella patís més calor que no pas ell, no vaig poder evitar de pensar en un cas d’exhibicionisme femení força arrelat entre les dones joves. No les culpo pas, elles segueixen la moda, i volen ser mirades i admirades. Però sí que retrec a la docència la manca d’informació sobre la libido masculina i les reaccions psicosomàtiques que aquesta comporta. L’atracció sempre hi serà, i que duri per sempre, però pensar que la continència masculina és universal, això és un greu error. Sense entrar en les exageracions islàmiques i d’altres puritanismes del planeta, penso que sí, que caldria no donar tantes facilitats a les bandades de “llops del carrer”.