Del Borrell polític

Quan uns coneguts i un familiar meu feren el soldat a la Pobla de Segur, em contaren que el pare d’aquest Borrell que hem vist passar pels diferents cenacles de la política espanyola i de la CE, n’és predecessor del que n’era el forner que subministrava tot el pa de l’exèrcit tant a Talarn com al campament dels soldats de lleva. Fou gràcies a aquella bicoca que en tingueren de la soldadesca el que els va donar força per a fer-lo anar estudiar a Madrid.

Sempre que en vaig llegir textos als diaris criticant o trossejant tot el que n’era de nosaltres quan fou ministre, mai me’n vaig estranyar, ja que, sabent el munt que me’n contaren els que hi eren fent la mili més les controvèrsies que n’han anat apareixent des del seu propi poble, no cal excusar-lo de res. Fa el que sempre ha sabut fer, esmicolar no solament els del seu veïnat, sinó que també ho va fer amb els que l’envoltaren, qui sap si encara ho fa amb tots els que pensem diferent que ell!

La seva raresa que més ens va sobtar va ser quan aparegué afiliat al PSOE, ja que el més ajustat hauria sigut que hagués aparegut de bon primer a les llistes d’en Fraga per després passar a les de l’Aznar i per arrodonir-ho no li cauria malament si ara se l’encaixés en una llista de Vox. Cal que ningú s’estranyi si alguns dels seus convilatans volen esborrar-li el nom que li’n figura en un carrer, puix que d’alguna de les seues fetes molts del propi poble se’n deuen avergonyir!