Mutació gradual

Us hi heu fixat?, des de fa ja força mesos, cada dia les imatges i els discursos dels “nostres” partits són més asèptics pel que fa a simbologia i referències independentistes, i fins i tot nacionals. Mireu actes de qualsevol partit, escolteu discursos de qualsevol dirigent, i fixeu-vos-hi: quantes senyeres veieu?, poques; quantes estelades veieu?, cap; quantes vegades sentiu “independència”?, mai o gairebé (eufemismes, els que vulgueu). Us heu fixat que els logos es van fent cada dia més asèptics? El de JxCat podria ben bé ser de qualsevol cosa amb aquell rombe de blau esvaït i Catalunya desapareguda; el d’Esquerra ha perdut els colors (molt sovint apareix en blanc i negre), ha perdut Catalunya (*), i sovint fins i tot ja ni hi apareix la República; el de la CUP jo diria que no ha variat i encara conserva l’estelada vermella, que, de tota manera, ves a saber què significa per a aquesta gent... que mai se sap. Coordinadament o no, estan tots immersos en una operació d’esborrament de la idea i simbologia d’independència i nacional. (*) Per cert, fins no fa gaire si alguna vegada se m’escapava “ER”, alguns irredempts se’m tiraven implacablement al coll...