Superats?

Superats per nosaltres mateixos? Ja fa temps que es parla de la intel·ligència artificial. Una acció creada pels humans. Com també s’ha fet amb molts altres afers de la vida. Vull dir que descobrir, inventar, forma part d’un mateix. Per això impressiona quan detectes fets com quan un ordinador que juga a escacs, i que l’has dissenyat tu, finalment no el pots ni guanyar! Inaudit, oi? Doncs aquest és un possible destí mundial. Amb l’art podria passar el mateix. Una creació maquinitzada pot ser més impactant que les realitzades per persones creatives. Les religions, un fet intocable i que de cop es pugui demostrar una altra visió celestial. No cal dir que dins del món de la medicina, aviat, la IA podrà substituir molts diagnòstics més eficients que el que poden fer les ments humanes. Com també les praxis quirúrgiques. Políticament, ja acceptem que serà la IA la que manipuli la nostra visió envers la nostra llibertat. I tot plegat, són les xarxes socials que van lligant tot aquest entramat. Diria que encara som a temps a dominar-ho. Com sempre, l’esperança és primordial per al món, ens dona energia per creure que encara som el que som. Persones mentals de pell i ossos. Res a veure amb una vulgar màquina sense ànima!