Ja hi som pel tros

“Sonamos”, que diria Mafalda. “Sonamos” amb les elucubracions sobre Rússia de L. Foix, tòpiques i simplistes. No és veritat, no, que Rússia hagi començat una guerra, oh, sorpresa. Rússia n’ha continuat una de civil moguda sobretot pels ucraïnesos de Kíiv (2014-2022. Més de 12.000 morts). Les intencions dels russos no les sabem. No gaudim de ciència infusa. Però no sembla que vulguessin ocupar tot Ucraïna, com molts analistes admeten. Putin pot defensar la seva intervenció com una protecció dels pobles “russos” del Donbass. Foix s’escandalitza que els russos hagin trencat l’ordre internacional! Sí, potser l’ordre colonial d’Occident (Hiroshima, Corea, Vietnam, l’Iraq...) se’n va a fer punyetes. Però el món no occidental (“la selva”, segons Borrell) ho celebra amb esclat indissimulat. “Adeu, bwana, adeu.” Foix se’n fa creus, de l’obsessió russa per la seva seguretat. Ah, quines coses de dir a un poble que ha estat envaït tantes vegades al llarg dels segles! I no hauríem d’oblidar el cafarnaüm que Kennedy va muntar quan els soviètics volien instal·lar llançamíssils a Cuba. Imagineu la “felicitat” dels ídem i companyia i CIA si els envoltessin països amb tot de llançamíssils apuntant-los directament! Got it?