El parc natural Montnegre-Corredor

Aquest parc natural a cavall de la Serralada Litoral és gestionat per la Diputació de Barcelona. El dia 10 d’abril, aplec del Corredor, he anat a dinar a l’àrea preparada per a esbarjo, abans d’arribar al santuari, on s’arriba a peu, amb 900 metres. Pel camí, piles i piles de llenya, sense control, preparades per cremar amb una força increïble. Branques i fulles d’alzina, a punt de cremar de manera ràpida i eficaç, i a punt d’un incendi forestal sense precedents a la comarca. Tot a dins del parc natural de la Diputació. Un risc enorme, que algun dia, quan passi el que no volem que passi, haurem de buscar culpables per la seva imprudència i la seva salvatjada inconscient. A l’arribar altra vegada a l’àrea d’esbarjo i de pícnic, hi trobem uns bancs i unes taules, protegits per unes teulades de planxes d’uralita, que vol dir de possible amiant. Aquella cosa perillosa que correm a treure’ns de sobre, a punt d’alguna sanció important. Tot això a dins del Parc Natural del Montnegre-Corredor, gestionat, diuen, per la Diputació de Barcelona. Quan he arribat a casa no se m’ha acudit altra cosa que explicar tot el que he vist aquest dilluns de Pasqua. Tot preparat des de l’administració, a punt d’un incendi imprudent. Tot preparat per atemptar contra la salut dels visitants del parc. I així ho reflecteixo.