La ‘mili’ 55 anys després

Per celebrar-ho ens hem reunit, com és costum, al Mas Camós de Vilablareix. Posem-nos poètics? Sí! Enguany ens hem alegrat / perquè en Pujol ha ressuscitat / i en Coll Fuià ha retornat. / Ens hem posat emotius / per un seguit de motius. / Gràcies a en Gil Costa: l’amfitrió / podem celebrar-ho millor. / Fa plats molt exquisits / i tots ens llepem els dits. / De les tres cassoles ben guisades / els sibarites ens les hem menjades. / Fins i tot les combinades amb pruna / no n’hem deixat ni una engruna. / I les peres amb xampany / les recordarem tot l’any! L’altre organitzador és en Jordi Carreras: Cada any ens porta una coca / per endolcir la nostra boca. / Són unes postres ideals / pròpies d’un home formal. / Ell és un home com cal / i ens diu: “menjar coca no us fa mal” / i nosaltres tots a l’una / no n’hem deixat ni una engruna. A la festa s’hi ha afegit / una pastisseria de Vic / famosa pel seu pa de pessic. / Els tres Sachers de l’any passat / enguany els han superat. / Amb trufes i bona rebosteria / ens han alegrat tot el dia. / Moltes gràcies, Sr. Masramon!, / sou un dels millors pastissers del món.