Insults com a reacció!

Quan insultem ho fem com una reacció visceral. Diria que és com quan un animal està encerclat i està en perill que ensenya les dents o fa uns crits per intimidar-nos i intentar salvar la vida. Si un conductor fa una maniobra que quasi em provoca un accident, la meva reacció i crits envers ell, evidentment, no seran gens agradables! Si el meu equip esportiu, sigui de futbol, bàsquet, etc., perd per culpa de l’àrbitre, o a causa d’una jugada malintencionada del contrari amb risc de lesionar els meus ídols de per vida, evidentment no l’aplaudiré ni, encara menys, restaré callat. El crit, diria que és una arma de defensa. Ara bé, tinc clar els límits dels insults. És una manera de mostrar la teva educació i respecte envers els altres. Per més raó que tinguis, si ets humà, cal ser intel·ligent i prudent, i mostrar-te educat. Ara bé, si la provocació és molt desmesurada, és lògic perdre els estreps! És quan surt l’animal que tenim a dins nostre que diem frases o paraules sense cap sentit.

Només ho justifico com un crit instintiu de defensa davant de tanta injustícia soferta. Mai ens exclamem injustament si no hi ha cap raó per fer-ho.