País modern, i just. O això ens volen fer creure

Em dirigeixo al seu mitjà, com a darrer recurs per fer palesa la “justícia”, que tenim en aquest país. Soc Enric Torné, tinc 49 anys. Pateixo una malaltia neurodegenerativa, que intento tenir el més controlada possible. Donat que aquesta és congènita, tinc atorgat un grau de discapacitat del 65%. Per sort sempre m’he buscat la vida, i amb moltíssim esforç tinc estudis tècnics d’electrònica industrial, i en l’àmbit d’informàtica de sistemes. He patit tres operacions a les cames, per intentar endarrerir al màxim estar en una cadira de rodes, i, tot i això, tinc recaigudes físiques que em deixen al llit, inflat a relaxants musculars de manera periòdica. Donat que he sofert una davallada física notable, he presentat la documentació, per tenir una pensió de discapacitat. Quan és congènita cal complir un 65% de grau de discapacitat, un mínim de cinc anys cotitzats. I, tot i complir-ho tot sobradament, l’estament judicial m’ho ha denegat dos cops, amb l’excusa que he d’empitjorar. En el meu cas, pot significar anar al cementiri. Aquesta se suposa que és la societat tan “conscienciada” que tenim, i el resultat de tantes campanyes i anuncis. Són totalment inútils. Moltes gràcies pel seu temps.