Obrir camí cap al futur

Les darreres eleccions generals han tingut un efecte possiblement no previst, i que pot ajudar a resoldre no només el problema català, sinó el dels nacionalismes perifèrics. És veritat que en convocar-les Pedro Sánchez corria el risc que les guanyés Núñez Feijóo. Més en aquest període de seu vacant, hi ha hagut dos fets importants que ningú no esperava. El primer, la presa de posició del PNB, exigint una articulació territorial des de la perspectiva de la plurinacionalitat existent. El segon, l’entrevista de Yolanda Díaz amb Carles Puigdemont, en el benentès que s’ha de fer constar que no ho feia com a vicepresidenta, sinó com a líder de Sumar. Precisió necessària, abans que no només la dreta i la ultradreta, sinó també el centralistes socialistes cridessin a sometent, posant de manifest el que desgraciadament ja sabíem, la meitat dels espanyols no tenen cap interès a resoldre el problema català i la meitat del mateixos no són conscients que és un problema. Problema, que com el mateix Pedro Sánchez ha dit que tindria com a objectiu de la legislatura resoldre’l. El primer pas serà declarar una amnistia que afavoreixi la tornada de l’expresident Puigdemont a casa i despenalitzarà els independentistes. El segon, tornar a la taula de diàleg per intentar resoldre la qüestió territorial, que els constituents no van saber resoldre. Això suposarà un cost per a Pedro Sánchez, però a la vegada demostraria el seu coratge polític. El mateix que va tenir el president Suárez legitimant el partit comunista.

Valga aquesta comparació, tot recordant que a l’Espanya profunda segueix vigent de la famosa màxima de “prefieren una España roja que una España rota”. El que suposa un plus de valentia per part del president Sánchez.