Societat hipòcrita

A la nit, uns joves es van despenjar amb cordes del teulat d’una quarta planta amb frontals. Amb cops forts, van intentar rebentar la tàpia de protecció d’una porta d’un balcó per evitar que el pis fos ocupat. Veïns desconcertats als balcons, boques tancades i por. Cada dia em costa més assumir la societat hipòcrita que estem construint amb els nostres silencis i normatives titllades de progressistes signades per polítics que viuen aïllats de la vida de barri. El dret a l’habitatge respon a una necessitat, això és indiscutible, però que es permetin certes pràctiques immorals, violentes i temeràries que causen por a la nostra gent, inseguretat i una frustració infinita, desencadena una pèrdua de confiança en les institucions, en el futur i els valors. Els autors d’aquest intent d’ocupació cinematogràfica no van mostrar cap mena de moral. Quins són els seus valors, en qui s’emmirallen i quin és el futur que volen per a tots nosaltres.