Temps de rebaixes

Fa uns quants dies que la Sra. Jordà va posar aigua al vi de les exigències d’ER referents a una llei d’amnistia dient que si s’estableix un “compromís ferm, signat i amb un calendari”, s’investeix el Sr. Sánchez i ja s’esperaran que al tal li vingui bé tornar a parlar del tema, perquè això dels compromisos ferms, les signatures i els calendaris, tothom, especialment ells, els d’ER, ja saben què vol dir. Ara es despenja la Sra. Serret dient que això del català a Europa, si s’ha d’endarrerir, doncs s’endarrereix, ves què hi farem, això sí, “sempre que sigui per no diluir la proposta”. Sabeu què vol dir això en llenguatge no polític? Doncs que, va, aprovem la investidura, que en acabat, un any (o un segle) d’aquests, quan els vingui bé als espanyols, ja en parlarem. Les rebaixes, tradicionalment, han estat sempre a principis d’estiu i a principis d’any; ara es veu que també n’hi ha a finals d’estiu. Vinga, va, “que me lo quitan de las manos”, que diria el venedor a plaça.