Prohibició dels telèfons mòbils a l’escola

Avui dia, molts centres educatius són declarats espais lliures de mòbils. És això una decisió encertada? Aquesta norma s’aplica com a recurs per reduir i/o evitar l’addicció i la dependència que la majoria dels nens i nenes en tenen, dels mòbils. Tot i això, és una situació actualment molt qüestionada i debatuda, ja que aquest mal hàbit pot ser adoptat no només dins les escoles, sinó també fora dels centres. Personalment, crec que és una barreja de les dues possibilitats, ja que l’estona de pati dona molt de joc per tal que es vagi coent aquest hàbit, perjudicant i condicionant els alumnes en la seva forma de relacionar-se entre ells. Així mateix, el carrer i la casa són espais propensos a propagar també aquest mal costum, ja que els nens se’ls prenen com el seu moment de temps lliure en el qual no es troben tan ocupats. És llavors quan poden dedicar el seu temps a allò que més els agrada, com per exemple el mòbil. Per tant, aquest mal hàbit pot generar-se tant dins com fora de l’aula en més o menys mesura, però el mòbil pot ser un recurs útil i educatiu dins les aules. Per tant, des del meu punt de vista, les restriccions haurien de posar-se a l’hora del pati, per tal que tampoc es perdi la forma d’interacció natural i física dels nens i nenes.