Quant val?

Ara que gaudeixo de salut i temps, m’encanta ajudar altra gent amb actes tan senzills com comprar quelcom per a ells si jo vaig a una botiga i ells no hi poden anar. O també, si compro el diari, aprofito al mateix temps per agafar el del meu veí i portar-l’hi. Altres combinacions més feixugues, com acompanyar algú a un hospital, encara que em costa, les dono per ben fetes. No cal dir que si qualsevol veí necessita quelcom fàcil de solucionar, procuro ajudar-lo, i si és complicat, no dubto a buscar-li ajuda. És evident que tots som molt diferents i no pensem de la mateixa manera, però col·laborar amb els altres compensa molt el teu esperit. De vegades et diuen que potser ets massa bona persona... I què? Algunes persones et demanen quant et deuen pel favor que els has fet i jo els dic: “Amistat!” Hem vingut a aquest món sense demanar-ho i, a poc a poc, evolucionem cap a direccions personals. Uns d’una manera i altres d’una altra. Diria que, al final, el que compensa més és anar al llit content del dia viscut. I la vida, que ja sabem que passa molt de pressa, només et diu: “Ets aquí per viure-la.” No cal fer volar coloms. Aquí, a la terra, no hi ha res més!