Quines ganes d’una avorrida tardor

Després d’un estiu frenètic i calorós, amunt i avall, amb mil plans cada dia, sense saber ni quin dia era i fent i desfent maletes, no em pot venir més de gust una tardor ben avorrida. Els diumenges llegint al sofà, en pijama, els sopars de llet amb cereals i les pel·lis nocturnes vora la llar de foc són tots els plans que vull els caps de setmana. A molta gent li semblarà indiferent la tardor, fins i tot trista. És cert que és una estació estranya: tornem a la rutina, es fa fosc cada vegada més d’hora, el fred comença a aterrar, el bosc s’asseca i les al·lèrgies tornen. Així i tot, és una estació ben avorrida que no puc gaudir més. Una època amb matins assolellats i tardes de lectura. Per als que ens agrada la muntanya, tota una meravella poder buscar bolets, i per als que sou més de platja, també és una bona oportunitat per anar a veure el mar sense haver d’estar amuntegat. De fet, ho veig com una hibernació social, per sortir de la cova pel Nadal més forts que mai. En definitiva, no puc esperar a avorrir-me molt aquesta tardor.