Regust de tornada

Marxar d’un lloc on sents que és casa teva, pot ser difícil; però, i tornar-hi? Tot depèn de múltiples factors, és clar, però en el meu cas tot girava al voltant d’un Erasmus. La decisió d’emprendre aquest camí es pren mesos abans, sovint en un impuls de conèixer món i canviar d’aires; però en una modernitat líquida en edat jove, és qüestió de mesos que tot canviï. Neixen projectes, amistats, inclús històries d’amor... i arriba el dia de marxar. I és en aquest instant quan penses que per fi has trobat el teu lloc, que toca omplir maletes, posar sisena i, amb valentia, agafar l’avió. Passen els mesos, que tan llargs et semblaven, i tornes. Evidentment, el temps ha volat. I aterres al Prat, amb els braços oberts, esperant tot el que havies deixat enrere, però amb peus de plom pel que pugui haver canviat. Així i tot, et trobes que tot està igual i, tal com diuen les llegendes, el que ha canviat ets tu. Acostumada a mil estímuls diaris, toca enfrontar-te a aquesta vida que tan monòtona et sembla... Obligacions, compromisos i poc temps lliure és el que es pronostica per als pròxims mesos. Però així són les tornades; i aquest regust l’hem tingut tots, perquè de tornar ningú se n’escapa.