Flors per al dissident Navalni

La justícia espanyola s’ha confirmat com l’autèntic bastió de l’estat monàrquic capaç de reinterpretar el poder legislatiu i actuar com un poder judicial i també políticament, i a més reclamen omnisciència i intocables per criticar-los secundant polítiques del segle XIX properes a la dictadura del franquisme. D’entrada l’assassinat d’Aleksei Navalni, enemic número u de Putin, mort en una presó dels russos, ens desperta una al·lusió simbòlica amb la icona independentista Carles Puigdemont, que és a l’ull de l’huracà assenyalat pel magistrat García-Castellón i Joaquín Aguirre, que cap dels dos van de verso libre, i els donen suport dotze jutges, que entre tots volen sentenciar el president Puigdemont de terrorista i del cas Volhov, cas tancat el 2019 sense proves quan paradoxalment el terror polític l’està vivint el president Puigdemont durant set anys, amenaçat de mort contínuament sense que ni el conseller d’Interior Elena ni el ministre de l’Interior Grande-Marlaska li hagin atorgat cap guardaespatlles o escorta, mentre que Junqueras té protecció diàriament amb la seva família. Per tant seria desitjable que el president Pedro Sánchez no s’entestés a deixar sense reformar l’avantprojecte de llei d’amnistia fent-la integral!