Canvi de cromos

Mai hau­ria pen­sat que escriu­ria una carta al direc­tor, però em veig obli­gat a fer-ho. Aquests dies són tris­tos per a mi per dos motius. Algú em va dir: “S’ha de ser res­pon­sa­ble i con­seqüent amb les deci­si­ons que prens.” Fa un parell d’anys, quan vaig crear un par­tit polític, sabia que renun­ci­ava a bene­fi­cis d’un par­tit gran. Ho vaig fer pen­sant només en Llo­ret. Si m’hagues­sin ofert un càrrec a la Gene­ra­li­tat, pot­ser m’ho hau­ria rumiat, però una cosa és segura: amb Llo­ret no s’hi juga. No hi ha diners que em facin renun­ciar als meus ide­als. Veient el rumb del muni­cipi i els com­pro­mi­sos adqui­rits amb els meus com­panys de par­tit i altres regi­dors, mai hau­ria accep­tat aquest “plat de pèsols”. Com diuen: “Pan para hoy, ham­bre para mañana.” Entenc que molts llo­re­tencs sen­tin des­a­fecció política, i jo també m’allu­nyo d’aquesta manera de fer política. Per això com­par­teixo aques­tes parau­les, perquè em sento dece­but i trist. Però segui­rem tre­ba­llant per can­viar el rumb del poble. No ens ren­di­rem ni ens ven­drem per un plat de pèsols. Llo­ret és molt més. Llo­ret és de tots.