Crit d’auxili des de la Catalunya oblidada

Els por­tu­gue­sos diuen: “Por­tu­gal é Lis­boa e o resto é pai­sa­gem.” Tot i la cru­el­tat que reflec­teix, amb poques parau­les des­criu una rea­li­tat que no només es viu a Por­tu­gal. El des­po­bla­ment és un pro­blema glo­bal que cal ser trac­tat amb la importància que es mereix. Podem con­duir quilòmetres per la car­re­tera sense tro­bar cap poble i quan el tro­bem el més pro­ba­ble és que esti­gui semi­buit i que els habi­tants siguin gent gran. Tot i que a la majo­ria sem­bla que no hi vis­qui ningú, tots tenim algun vin­cle amb un poble, ja sigui perquè és on pas­sem els estius o perquè és el poble dels avis, on els nos­tres pares han cres­cut. En el meu cas, aquest vin­cle el tinc amb Cor­nu­de­lla de Mont­sant, un poble d’una de les tres comar­ques més des­po­bla­des de Cata­lu­nya, el Pri­o­rat. És essen­cial i sobre­tot urgent revi­ta­lit­zar aquests pobles, no només per a la seva població, sinó també per pre­ser­var la diver­si­tat cul­tu­ral. Si volem evi­tar que el des­po­bla­ment esde­vin­gui irre­ver­si­ble, hem de tro­bar mane­res de fer que els pobles tor­nin a ser vius i plens d’ener­gia, tal com la meva nena inte­rior el recorda.