Deesses cèltiques

El pri­mer que crida l’atenció en estu­diar la religió i la mito­lo­gia cèlti­ques és la gran quan­ti­tat de dees­ses que hi ha i l’enorme importància que tenen. En podem des­ta­car la deessa de la sobi­ra­nia. “El tipus bàsic de deessa cèltica era alhora mare, guer­rera, har­pia, jove don­ze­lla, trans­mis­sora de fer­ti­li­tat, posseïdora d’un fort desig sexual que la por­tava a bus­car com­panys sexu­als mor­tals i immor­tals, proveïdora de pros­pe­ri­tat al país, i pro­tec­tora de bes­tiar major i ramats” (Ross 1967:233). La deessa de la sobi­ra­nia es pro­jec­tava en l’àmbit social i polític: ella era qui ele­gia, apro­vava i man­te­nia un monarca en el tron. La figura de la sobi­ra­nia era la que ator­gava al rei l’accés al tron, ja que ell no podia començar a reg­nar sense haver coha­bi­tat abans amb aquesta deessa de la sobi­ra­nia, en qual­se­vol de les seves for­mes o repre­sen­ta­ci­ons. “En resum, en les anti­gues soci­e­tats cèlti­ques, les dones posseïen una posició ini­gua­lada en soci­e­tats con­tem­porànies. Podien gover­nar, ésser guer­re­res, met­ges­ses curan­de­res, druïdes­ses, jut­ges­ses, poe­tes­ses, etc.” (Manuel Alberro)