El lector escriu

Hikikomori o soledat malsana

En gene­ral es valora posi­ti­va­ment i es con­si­dera sana i pro­fi­tosa tota relació que vin­gui de saber estar sols, lliu­res de coer­ci­ons i impo­si­ci­ons exter­nes. I de ben por­tar i trac­tar la pròpia sole­dat amb el degut res­pecte. Una sole­dat, doncs, que no es pre­senta tant com a fuga mundi o fugida del món, ni insen­sat esca­pisme, sinó com una opció prou res­pon­sa­ble. En cap cas com a reclusió reac­tiva d’aïlla­ment físic, a l’estil del hikiko­mori japonès, el qual prac­tica una mena de soli­tud que l’enfonsa en una inti­mi­tat inti­mi­dada. Car la dimensió social de la seva existència queda anul·lada i la vida en soci­e­tat se li fa inti­mi­datòria. Contrària­ment a qui cerca la sole­dat per estar més en pau amb si mateix, con­nec­tat amb la natura o unit espi­ri­tu­al­ment amb Déu, els “devots” hikiko­mori no cer­quen res, a canvi que els dei­xin sols, en regressió pro­gres­siva. I tan­cats a tota relació, viuen immer­sos en una sole­dat mal­sana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia