de reüll

La trampa de la lletra petita

Les excepcions són tan importants que un
es demana quina mena d'escrits es podran adreçar en català

Venen que ara ja podrem utilitzar la llengua al Tribunal de Justícia Europeu, a Luxemburg. Un pas endavant en l'ús del català en les institucions europees, diuen. Però, com sempre, en la lletra petita hi ha la trampa. I la del memoràndum que dilluns va signar el secretari d'estat espanyol per a la Unió Europea, Diego López Garrido, i el secretari de l'organisme, Roger Grass, és atapeïda. Perquè les excepcions de l'acord són tan importants que un es demana quina mena d'escrits es podran fer en català. Malgrat que estem parlant del tribunal on es vetlla pel dret comunitari europeu, no es podrà fer servir la llengua catalana en els textos jurisdiccionals, és a dir, els que tenen a veure amb els processos oberts, que deuen ser la gran majoria. Tampoc en documents en què se sol·liciti una subvenció o s'aspiri a un contracte públic o un lloc de treball de la institució. Queda per a les consultes, les peticions o, com aquell qui diu, per a les felicitacions de Nadal. El memoràndum no permet «l'ús de les llengües oficials a Espanya al Tribunal de Justícia de les comunitats europees», com s'assegurava en una nota oficial de l'executiu estatal, en què, per cert, s'ometien les excepcions. Que la signatura de dilluns obre la porta, que és un pas endavant, que propicia, que és una mostra de voluntat amb les llengües cooficials de l'Estat espanyol... D'acord, però, de moment, com apuntaven des de la mateixa institució, l'ús del català es limitarà a la «correspondència» amb els ciutadans.

I l'altre drama és el de la traducció. Els textos en català, euskara i gallec no viatgen directament a Luxemburg sinó que, abans, fan escala a Madrid. El govern espanyol s'encarrega de la traducció dels escrits al castellà per remetre'ls després a la institució europea. I ho fa a través de l'oficina per a les llengües oficials, dependent del vicepresident Chaves. ERC i el seu entorn ja han denunciat en reiterades ocasions que els convenis que, com el de dilluns, ha signat l'executiu estatal amb la Comissió Europea, el Consell, el Comitè de les Regions, el Defensor del Poble o l'Eurocambra des del 2005 no s'estan complint perquè, a hores d'ara, no s'assumeixen els costos o encara no s'ha dit qui farà la traducció.

És la grisa realitat d'uns acords que, com el de dilluns, es venen amb fotos amables i gran declaracions de voluntats, marca de la casa de Rodríguez Zapatero. Però que minven a mesura que es llegeix la lletra petita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.