On no n'hi ha no en pot rajar
Doncs aquesta és la realitat. La societat del benestar ha tancat el cicle i el futur exigeix una nova economia. En l'actual situació, s'ha de reconèixer que Artur Mas ha arribat al govern en un moment gens agraït, quan li tocarà encapçalar la retallada pressupostària. Es pot debatre llargament el deute i el dèficit que ha deixat el govern tripartit, números que afegeixen obstacles als comptes, però tot és prou magre i s'han acabat les alegries en la despesa pública. S'ha de retallar arreu, i això costa molt de ser acceptat per la ciutadania.
És veritat que s'havia estirat més el braç que la màniga i l'execució de molts pressupostos –generals, autonòmics o municipals– permetia acontentar les exigències de la societat i, també, anar inflant els aparells administratius, però ara cal redreçar el rumb i administrar amb molta cura els pocs recursos econòmics.
Hi ha el que hi ha, i no és temps de gaires miracles. Amb tot, el debat és on retallar i quines són les prioritats en el desenvolupament dels pressupostos. Encara, sigui quina sigui la decisió dels equips de govern, l'oposició sempre ho aprofitarà per dissentir, valorant altres prioritats que les del govern. Aquest és el conflicte.
Segur, l'execució del pressupost de la Generalitat pot ser diferent segons el color polític de qui l'executa, i Convergència i Unió serà molt més expeditiva en la retallada de les prestacions socials del que hauria fet el tripartit. Les retallades a ensenyament ja aixequen polseguera i les previsions a sanitat també preocupen, però, segons diuen, la situació pressupostària és més que preocupant i no hi ha gaires subterfugis per salvar la partida. Amb tot, seria bo que l'oposició esperés a tenir l'esborrany del pressupost, el primer del govern Mas, que no trigarà gaire, i aleshores fer una valoració acurada.
L'oposició que formà el tripartit haurà de vigilar les retallades de les prestacions socials que es poden fer ara, però també haurà de tenir en compte quina és l'herència de la seva gestió, quan potser ells han de compartir culpes de la necessitat d'alguns ajustos pressupostaris.
