Sento vergonya i indignació

Sento indignació i vergonya de pertànyer a un estat, l'Estat espanyol, que després de trenta anys encara no ha assolit la plena democràcia. Només cal veure com els partits polítics utilitzen les institucions. Fa pocs dies, el Tribunal Constitucional va sentenciar, en contra del Tribunal Suprem, que la coalició Bildu es podia presentar a les municipals. El PP, que tant va valorar el TC quan va retallar i estripar l'Estatut de Catalunya, ara quasi el considera un estament proetarra. Els diaris de la línia del PP també s'hi van lluir. La Razón titulava “ETA gana, la democracia pierde”. I l'ABC, “El TC avala a los proetarras”. Com es pot ser tan hipòcrita, tan manipulador i tan desvergonyit!

Sento indignació perquè un govern dit democràtic no compleix les lleis que ell mateix ha promogut. Em refereixo als 1.450 milions d'euros que l'Estat ha de transferir a Catalunya en concepte de competitivitat. I en sento perquè el PSC no va acompanyar el govern de Catalunya a la reclamació d'aquest deute a les Corts generals.

Sento també indignació perquè, en els municipis i les comunitats governats per partits amb molts dirigents imputats per corrupció, aquests augmenten encara més els seus resultats electorals.

Sento indignació perquè en els moments tan difícils que estem vivint, els partits polítics, govern, sindicats i patronal no han signat cap compromís seriós i fiable per, tots junts, arribar a sortir de la crisi.

Sento indignació perquè, a casa nostra, el govern està retallant aspectes bàsics de la societat del benestar com són la sanitat i l'ensenyament i ens vol fer creure que ho fa per poder mantenir el benestar general. No és creïble, sobretot si no es presenta abans un pla de prioritats. Sembla que la finalitat del govern de CiU sigui només aplicar retallades.

Sento indignació per l'ús partidista dels mitjans que fan els governs de torn.

Sento la mateixa indignació que senten els milers de persones que han omplert les places del país.