La cultura us farà lliures

Ahir, a Pere Camps, ànima del Barnasants, no li van tremolar les cames quan va dir que el poder estava contra la cultura perquè la cultura ens permet ser lliures, ens permet pensar per nosaltres mateixos. Per aquest motiu, el gran interès ha estat convertir-la en entreteniment, dissoldre-la en la cosa edulcorada. Ho han fet en alguns mitjans, que venen un determinat model familiar i amb un cànon de personatges que sovint són lluny de la realitat. Representen una determinada classe benestant, uns pijoprogres, que es passen el dia amb la paraula solidaritat a la boca mentre s'omplen les butxaques.

A falta de corrents crítics i d'una mínima profunditat s'ha afavorit el xaronisme, gairebé des de bon començament. L'humor intel·ligent i en alguns moments irritant de Mikimoto es va substituir per la vulgaritat de Buenafuente. I a partir d'ell, tots han estat clonats, però amb menys gràcia i talent, com si la cosa paròdica dels polítics i la barçamania fos plat únic en aquesta Catalunya dissortada, manllevant Espriu.

Acusar únicament els polítics de la situació és injust. Els periodistes hi han contribuït de manera decisiva. M'agrada veure les cares dels directius quan es jubilen o els jubilen. Aleshores tot sembla responsabilitat de tercers. Un dels punts febles dels catalans actuals és la manca d'autocrítica. El victimisme ens ha fet immunes a l'autocrítica i així ens va: tot és culpa dels altres, d'Europa, de Madrid, de les forces adverses del mal... Més o menys com els americans, però sense pressupost ni voluntat de tenir-ne. Si volem ser independents, hem d'aprendre a reconèixer els errors, tenir iniciativa i oblidar la picaresca que inunda tota –vull dir tota– la península. Si algú recorda el nostre llegat cultural, aleshores potser recuperarem models acceptables i deixarem de ser una tribu maltractada per un estat que voldríem aliè.