L'apunt

L’APUNT

La convivència amb els radars

Al llarg dels anys els con­duc­tors hem hagut d’adap­tar-nos. Hem après a apar­car només als llocs per­me­sos, sota la pressió de les mul­tes. O a pagar si hi ha zona blava o verda, sota la mateixa amenaça. Posar-se el cin­turó de segu­re­tat ja és un hàbit, i en aquest cas ha fun­ci­o­nat l’edu­cació vial, tot i que la pos­si­bi­li­tat de ser san­ci­o­nats també hi ha tin­gut alguna cosa a veure, així com a l’hora de res­pec­tar el ver­mell (i el groc) d’alguns semàfors. Molta gent ha hagut de pas­sar per caixa, però la segu­re­tat viària ha millo­rat, això és inqüesti­o­na­ble. Després van aparèixer els con­trols de velo­ci­tat, que segons les auto­ri­tats han evi­tar molts acci­dents. Hem d’apren­dre a mode­rar la velo­ci­tat. I creure’ns-ho. Ho dic pels nous radars ins­tal·lats a Girona i Salt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.