Omar i la realitat augmentada

Hi ha una mena de teatre que sembla no interessar als joves. Tinc la impressió que el públic envelleix i no es renova gaire, i el teatre és el màxim grau del que digitalment es coneix com a realitat augmentada, que és el darrer pas de l’experiència virtual. Algú em podrà corregir i dir-me que el teatre és unidireccional i no permet interacció, que és el que demanen els joves. Fals, dijous passat tot veient ‘La neta del senyor Linh’ al Lliure, tant l’ànima com el cor van activar-se com a resposta a la gran interpretació de Lluís Omar sense cap mena d’intervenció electrònica –que, per cert, sí que s’utilitza encertadament en el muntatge–. No sé com, però caldria fer adonar als joves que, com en els videojocs, en el teatre es poden viure moltes vides.