Els editors, Navona i Robert Gottlieb

Recordo quan un escrip­tor català deia a Joan Perucho que l’únic edi­tor bo era l’edi­tor mort. Man­lle­vava la sentència del gene­ral Cus­ter, al qual el savi poeta res­po­nia de manera lacònica: “Hi ha edi­tors i edi­tors.” L’inter­canvi de dards m’ha tor­nat per Lec­tor voraz, la magnífica edició que ha fet Navona del lli­bre de Robert Gott­lieb, con­si­de­rat per The Was­hing­ton Post com el millor de l’any als Estats Units. Direc­tor lite­rari de la pres­ti­gi­osa edi­to­rial Knopf i assa­gista agut, Gott­lieb ha pre­sen­tat un autèntic màster del seu ofici, ple de detalls, autors des­va­gats, soli­ta­ris i hipo­condríacs de tota mena, una enci­clopèdia de la cul­tura d’una pro­fessió apas­si­o­nant i poli­cial alhora, en què el gust i el nas són el com­ple­ment ideal de la vista, i dels miops.