Una falsa normalitat

Hi ha una apa­rent nor­ma­li­tat en la par­ti­ci­pació dels pre­sos polítics en les cam­pa­nyes elec­to­rals. A tot s’acos­tuma l’indi­vidu, també a les situ­a­ci­ons més adver­ses. La retrans­missió diària del judici als líders del procés inde­pen­den­tista ha donat una estra­nya visi­bi­li­tat als polítics que, cal­dria no obli­dar, són invi­si­bles a la població en gene­ral com ho són la resta de pre­sos del sis­tema peni­ten­ci­ari. No exis­tei­xen, se’ls ha men­jat un mur i un entra­mat de segu­re­tat. Però als polítics no, gràcies a la mag­na­ni­mi­tat de la junta elec­to­ral ara també se’ls pot veure fent rodes de premsa en directe, des de la presó, i con­ce­dint entre­vis­tes, com la d’ahir a aquest diari. Se’ls veu, par­len, opi­nen, fan política però són pre­sos, ostat­ges de l’Estat. Que ningú ho oblidi.