Cultura de proximitat

Començo a suar. I no perquè arriba l’estiu. Estic negre abans d’hora perquè la cultura de proximitat, la fonamental, la que es gesta en el dia a dia en els entorns immediats, la que surt d’ateneus, associacions corals d’aficionats, de clubs de lectura, la cultura que es genera als barris o als pobles, la cultura que. a més d’enaltir individualment, també fomenta la convivència, la veig fent un pas enrere. Per què? Doncs per l’enrenou que provoca la formació del ajuntaments. M’agradaria que tinguéssim uns mecanismes més rodats perquè poc després de formats els ajuntaments, que és la administració primera que ens acosta a la cultura, es parlés del tema. Però, tal com van les coses, veig la cultura fent cua l’última de la fila.