El gran savi transgeneracional

A Arnau Puig i a mi ens separen 40 anys. Intel·lectualment, un abisme en què ell és dalt de tot. Personalment, no gaire cosa, perquè era un home amb característiques que el feien molt proper. La rialla generosa, puntuada amb dos traus de botó que algú en diria ulls; els darrers anys, rematada amb estossecs. La curiositat permanent i sempre jove que l’empenyia a treure el nas a un recital de poesia urbana, al Sónar, a una exposició pictòrica, a una conferència acadèmica... Era un savi, però mai en feia ostentació. Valorava la feina dels altres. Sovint et feia sentir orgullós del que escrivies. I tenia aquella agraïda facilitat d’anar teixint converses amb anècdotes personals sucoses, conceptes filosòfics, gramàtica popular i simpatia. Bon viatge.