L'apunt

L’APUNT

La memòria del disseny

Amb el tan­ca­ment de Cal Rei he pen­sat en quan Vinçon, al pas­seig de Gràcia de Bar­ce­lona, va bai­xar la per­si­ana. El record no m’ha sobre­vin­gut en forma d’un des­per­ta­dor a la tau­leta de nit o d’un cavall balancí de fusta que van dur els Reis. Tot i el poder evo­ca­dor dels objec­tes, el vin­cle no és físic sinó gràfic: el del dis­seny. I he recor­dat les lle­tres de ver­mell flu­o­res­cent que coro­na­ven l’arcada de l’històric esta­bli­ment bar­ce­loní. La memòria també té aquesta natu­ra­lesa, aquest llen­guatge, i Cal Rei, botiga cen­tenària, ho ha vol­gut rei­vin­di­car. Aquest lle­gat, que es veu però no es toca i es recorda, s’hau­ria de pre­ser­var, man­te­nir, perquè també és història de Girona. Com s’ha con­ser­vat el car­tell de Per­fu­me­ries Jordà al car­rer Ciu­ta­dans. El dis­seny també ens parla del que un dia va ser.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.