Als que oloren els llibres

Si sou dels que us costa lle­gir un lli­bre en un dis­po­si­tiu electrònic, dels que tro­beu plaer tocant el paper, pas­sant les pàgines i, com un ser­vi­dor, quan obriu per pri­mer cop un volum poseu el nas entre els fulls i els olo­reu perquè sabeu apre­ciar la flaire de les tin­tes... Si sou d’aquests, el més pro­ba­ble és que tin­gueu una certa edat i no acon­se­guiu enten­dre les cançons de la Rosa­lia, però a banda d’aquests detalls heu de saber que sou –som– una mena d’espècie en vies d’extinció en paral·lel amb les lli­bre­ries i els quios­cos. I no obs­tant, som aquí, encara, com dino­sau­res a qui les catàstro­fes en forma de tablet no han acon­se­guit ani­qui­lar. Les mul­ti­tuds que ahir rode­ja­ven les para­des de lli­bres en donen fe. Resis­tim!