Un protocol per als protocols

Quan venen mal dades, l’excusa de manual és enro­car-se en el pro­to­col, com hem vist amb la pal­mera que va matar una jove al Raval. El pro­to­col esta­bleix que les pal­me­res, que poden arri­bar a cen­tenàries, només cal regar-les els pri­mers qua­tre anys. I que l’existència d’un niu de cotor­res, o tenir un apri­ma­ment del tronc, no és un motiu per con­si­de­rar-la peri­llosa. Però després les cir­cumstàncies con­flu­ei­xen i les pal­me­res, eixu­tes a més no poder, o amb “estrès hídric” com en diuen a Parcs i Jar­dins, maten gent sense neces­si­tat d’una ven­tada. Lla­vors sents els res­pon­sa­bles dir que estan “apre­nent sobre la marxa” els efec­tes de la sequera i et plan­te­ges si cal­dria un pro­to­col per ana­lit­zar els pro­to­cols o ho dei­xem estar per impos­si­ble.