Peatge a Montjuïc

Es pot dis­cu­tir tant com cal­gui sobre la càrrega simbòlica d'una mesura com ara fer pagar per l'accés a un indret tan impreg­nat de batec simbòlic com és el cas­tell de Montjuïc. Posats a pole­mit­zar, també es podria fer sobre la con­veniència d'implan­tar una taxa en un moment, l'actual, en què la trans­for­mació cul­tu­ral que se'ns explica de l'espai amb prou fei­nes s'intu­eix. Compte, però, a menys­prear rea­li­tats com ara la que s'amaga dar­rere de xifres com per exem­ple la del nom­bre de visi­tants. Ara que és gra­tis, al cas­tell només hi van turis­tes i para de comp­tar. A excepció de les Fes­tes de la Mercè i les nits de cinema d'estiu, els bar­ce­lo­nins viuen d'esque­nes a la for­ti­fi­cació. Molt, i bo, se'ls haurà de donar per tres euros perquè això canviï. Si d'això es tracta, és clar.